Actualitzacions

28 de juny 
He modificat i ampliat el document que vaig adjuntar el passat 20 d'abril sobre la teoria d'Alexandre Deulofeu. Anul-lo el document antic i en pensjo un de nou amb més elements per entendre les seves propostes. El trovareu en PDF al final.

20 d'abril 2017
Ja s'ha publicat el llibre "Materials per repensar la sociologia a partir de Darwin". Passat Sant Jordi, dia del Llibre, ja serà a les llibreries.
A partir d'aquí m'ha semblant molt interessant estudiar i resumir les idees de l'historiador Alexandre Deulofeu que és autor d'un conjunt de llibres sobre el que anomena Matemàtica de la Història en el qual estableix una teoria cíclica de la història de les diferents societats humanes des del paleolític fin al moment actual. Em sembla interessant per als sociòlegs ja que estableix uns cicles de 1700 anys que passen per diferents etapes que es van repetint, la qual cosa ajudaria a situar els canvis estructurals periòdics i les seves conseqüències en la societat que els sociòlegs estudien. No es tracta d'un plantejament determinista ja que explica que coneixent aquestes constants les societats es podrien estalviar questions negatives com ara les guerres, afrofundint en els mecanismes concrets que les desencadenen.
El que adjunto vui és un PDF només iniciat que explicita la seva teoría i que he elaborat a partir de les dades que ell ha anat donant en els seus llibres en una taula cronològia on hi consten els aconteixements més importants des del segle X a  Castella i Catalunya abans de la unificació pels Reis Catòlics i després a Espanya en conjunt però seguint l'especificitat de Catalunya.
Es tracta d'un primer document que aniré retocant i millorant en el futur periòdicament. El document està penjat en PDF al final d0aquestes oàgines informatives. 
4 de març 2017
Al diari Ara del dissabte 25 de febrer, a la p. 36, hi ha un article de David Bueno Neurones que viuen una experiència religioosa. El cervell activa el circuit de recompensa durant les pràctiques religioses" 
que actualitza la informació sobre el tema de la funcionalitat de la religió del capítol III de Repensant la Sociologia.J.S. Anderson la publicat a la revista Social Neurocience que "les persones que viuen aquestes experiències s'activen les zones de recompensa del cervell, i ho fan de la mateixa manera que passa en altres activitats humanes que també proporcionen plaer com l'amor de parella o paterno filial, el joc, el sexe, i també les drogues".  L'autor va examinar mitjançant resonància magnètica funional 12 homes i set dones de la confesió "mormons" realitzant activitats directament religioses o visualirzant videos relacionants amb aquest tema o escoltant sermons relacionats. També va realitzar entrevistes en profunditat en tots ells sobre les experiències viscudes en l'experiment i les emocions que havien experimentat com ganes de plorar, sensacions de pau, sentiments comunitaris, intensitat religiosa intensa, etc.
Aquestes emocions estan relacionades amb el nucli acumbens del cervell i el neurotransmisor dopamina.que també s'activen amb el consum de drogues. També explica que primer s'observa l'activació del nucli i després de tres segons el practicant experimenta les emocions anomenades abans com exemple, la qual cosa indica que primer és l'activació del nucli i després l'expressió emocional i no al revés. 

26 de Gener  2016
El nou llibre penjat a la xarxa Repensant la Sociologia a partir de Darwin (2015) recull la feina feta des de la publicació del 2009 Aquest manual està previst que els primers mesos del 2017 surti publicat a l'Editorial Octaedro de Barcelona.

Han sortit molt recentment tres llibres molt recomenables sobre el et tema del  del Capitol V que parla dels conflictes socials i el VII que parla de la violència de gènere.

  • .Sánchez X., Redolar, D., Bufill E., Colom, F. Vieta, E. Bueno, D. (2014) Somos una especie violenta? La violencia humana explicada desde la biología y la psicopatología. Barcelona, UB Publicacions i edicions
  • Lizón, A. (2016) La sociabilidad humana. Estudios de evolución y cognición Social. Madrid: Síntesis
  • Tobeña, A. Neurología de la maldad. Barcelona: Plataforma actual

1 d'agost de 2014   

Adjunto un text elaborat per mi sobre la Ment, la Conciència i la llibertat elaborat per mi a partir de les aportacions de Bunge, Gazzaniga, Damasio y Fuster.

29/8/2014

He adjuntat un text resum del llibre "M.Pagel (2012) Conectados por la cultura. Historia natural de la civilización. Barcelona: RBA

A paper meu molt interessant per a sociòlegs i professionals de les ciències socials en general.

30/12/12

Adjunto un text provisional de W.G. Runciman que aniré completant.

(2009) The Theory of Cultural and Social Selection

18/11/12

Adjunto un text que resumeix un llibre molt útil de Bowles, S. & Gintis. H. A Cooprative Species. Human reciprocity and its evolution. Princenton University Press, 2011.

Ambdós autors, que han treballat sobre les desigualtats en el camp educatiu i social en general,, resumeixen en aquest llibre tot el seu treball en l'intent de connectar la l'evolució biològica i la social, centrant-se en el tema de la cooperació. Fan un gran esforç també en una proposta d'unificar el paradigma de les Ciències Socials.

9/1/12

La informació que es dóna en el capítol 7 del manual és incomplerta pel que fa a l'evolució social de les desigualtats.

Mark van Vugt és un autor que treballa en els temes del Lideratge, l'autoritat i el poder des d'una perspectiva evolucionària. Hi ha diversos articles a la xarxa sobre aquests temes.

Darrerament ha publicat un llibre: Van Vugt & Ahuja (2010) SELECTED.

Why some people lead, why others fellow, and why it matters. London, Prophile books.

És molt interessant la diferència entre les societats paleolítiques i les neolítiques, la importància de les característiques de personalitat per explicar el liderarge dominador, les contradiccions entre tipus d'individus, les condicions socials i l'atracció institucional dels liders.

 

29-11-11

Adjunto un text que vaig construint per facilitar fer recerques sociològiques tenint en compte la realitat dels humans com espècie.

19-07-2011

Adjunto al final de la pàgina un text que resumeix un capítol molt interessant de Tooby i Cosmides sobre les coalicions i l'origen de la guerra i la moral. 'Groups in mind: The coalitional roots of war and morality.

 

12-12-2010

He trobat molt interessant un film-reportatge que es diu 'Falsos orgasmes'. A través d'una entrevista a una persona amb unes característiques sexuals poc corrents, s'ofereix una reflexió rica i polèmica sobre la relació sexe/gènere,  a parer meu esbiaxada  a partir del punt de vista culturalista. 

12-12-2010

A la pestanya de 'Altres temes' he penjat un article meu sobre els aprofitats --free riders-- en els grups de treball dels universitaris de l'àrea de Barcelona. Es fonamenta en l'anàlisis de 80 entrevistes a estudiants universitaris sobre les seves experiències a la universitat, en aquest cas sobre el treball de grup. He intentat tenir en compte les aportacions de Hamilton (biòleg) i Axelrod (politògs) actualitzades per Price, Cosmides i Tooby sobre el tema. Es tracta d'un text provisional no publicat. És una recerca col·lectiva en el marc de GRET de la UAB.

25-10-2010

En la pestanya d'altres temes he penjat un resum sobre un capítol de Habermas sobre la teoria de l'acció de Parsons.

12 d'octubre de 2010

El professor i investigador de genètica de la UB David Bueno i Torrens publica un article titulat 'La ciència dels conflictes' en el diari AVUI del dia 9 d'octubre del 2010. En ell ens mostra la importància dels aspectes genètics i neurobiològics en les conductes violents i aprofita per informar-nos d'un grup de recerca interdisciplinar, en el qual hi participen sociòlegs, politicòlegs, especialistes en dret, filosofia, economia i biologia, per abordar la temàtica de la violència d'una manera interdisciplinar. Una bona notícia per evitar l'aïllament improductiu d'alguns camps disciplinars. Cal seguir-los d'aprop.

 

23 de setembre 2010

La professora Àngeles Lizón acaba de publicar un article a PAPERS (95/2) amb  el títol 'Encrucijadas teóricas en la sociología del siglo XX' del màxim interès en relació a la temàtica recollida en aquesta pàgina Web.

L'article es proposa contribuir a la clarificació d'alguns conceptes bàsics de les ciències socials que han estat presents en els debats del segle XX i que tenen a veure amb les relacions entre els éssers humans com espècie i la societat.

Utiliza 'causes cognitives'  per referir-se a 'aquellas  disposiciones o habilidades endógenas que capacitan par dar respuesta familiares o espontáneas que sirven para prefigurar marcos recurrentes de acción e interacción humanas' .... Disposicions o capacitats no conscients i bàsicament innates que necessiten d'elements culturals per activar-se i desenvolupar-se.

Inclou en aquest concepte tant els aspectes anomenats per la psicologia cognitius com els afectius i motivacionals atès que tots són informatius de les condicions de l'entorn o de l'organisme, i elaborats per la ment.

 Les 'causes sociològiques' es refereixen a elements exògens (normes, institucions i rols) 'capaces de moldear las preferencias individuales y domeñar los comportamientos colectivos a partir de valores sistémicos o grupales impuestos. Són els que tenen una llarga tradició en la sociologia.

El tercer concepte fonamental són les 'raons epistemològiques' que deriven de la lògica i donen compte dels judicis racionals dels humans o sigui 'razones fundadas pera creer que. Més utilitzats en en economia  en ciència política i en una de les escoles de la sociologia actual. 

L'article ens mostra la gènesi història dels corrents de la sociologia que han primat algun d'aquests conceptes i ens ofereix una soclució interdisciplinar i integradora molt sugerent.

Seguiré referint-me a aquest article en futures comunicacions en aquesta Web.

 

29 de juliol 2010

La mateixa Cristina Saez de l'actualització anterior té un magnífic text basat en un llibre recent en castellà publicat el 2010 a Ariel de Mary Marcus amb el títol 'Kluge. La azarosa construcció de la mente humana. Aquest text està publicat al suplement de La Vanguardia ESTILOS DE VIDA, del 26 de juliol del 2010 amb el títol MENUDA CHAPUZA! És un text de divulgació ben informat i per tant molt útil per les professions que el cervell no és el seu focus d'estudi, però que s'ha de tenir en compte, sens dubte, si és vol entendre la societat com a resultat d'individus en interacció.  Aquest text explica com el cervell es va construint matusserament a partir de la selecció natural trobant solucions a partir del que ja existeix. Hi ha un apartat sobre la memòria i un altre sobre les conviccions (creences), interessantíssims.

 

18 de maig del 2010

En el suplement de 'La Vanguardia'  ES (Estils de Vida' del 15 de maig de 2010 hi ha un text de Cristina Saez que es titula 'Decisiones Irracionales' en el qual resumeix molt bé moltes aportacions del llibre G. Gigerenzer (2008) Decisiones instintivas. La inteligencia del inconsciente, Barcelona, Ariel.  Es pot veure com el cervell dret dels humans, a través de les intuicions, fa que prenguem decisions encertades sense càlcul racional. Com s'explica en el text, el càlcul racional és molt costós en temps i sovint molt difícil, però la selecció natural ens ha proveït de dreceres molt eficaces en moltes situacions. Un cas clar és la intuïció sobre en quines persones podem confiar. En el manual també es recullen aportacions d'aquest autor en la pàgina 50 i 51.

És un autor que qüestiona moltes de les pressuposicions de la Teoria de l'elecció racional sobretot quan s'enfoca de manera simplista com en el paradigma del corrent principal de la teoria econòmica. 

11 d'abril 2010

Josep Corbella, col·laborador  de LA VANGUADIA, publica una notícia comentada, el dia 5 d'abril del 2010, que connecta plenament amb el text anterior. El títol és: LOS CIENTÍFICOS IDENTIFICAN LAS SEDES DE LA CONCIENCIA MORAL DEL CEREBRO'.

Relata un conjunt d'experiments desenvolupats als EEUU per neurocientífics que segueixen les iínies iniciades per Antonio Damasió al reelaborar el famós cas de Phineas Gage, que és va ledionar el còrtex orbitofrontal i com a conseqüència va canviar radicalment la seva conducta moral. En aquesta pàgina hi ha més informació sobre aquest cas.

Un conjunt de recerques actuals, en les quals col·labora el científic català Joan Camprodon a la Univesitat de Harvard, han experimentat que si s'aplica un camp magnètic al cervell just damunt de l'orella dreta, persones amb un elevat sentit de la justícia es transformen en persones sense escrúpols disposades a justificar actes realitzats amb mala intenció. D'aquesta i altes recerques en dedueixen que la moral és una aptitud comparable al llenguatge, el qual, encara que l'educació el pot estimular, forma part del sistema operatiu bàsic amb el que ve equipat el cervell.

Camprodon explica que la neurociència pot ajudar a resoldre dilemes fins ara no resolts, com ara:' que ha de ser castigada, la conducta, o la intenció de la conducta? En un cervell normal es dóna més importància a la intenció, en canvi quan s'altera des de fora aquesta àrea del cervell indicada abans els subjectes experimentals canvien de criteri i treuen importància a la intenció. Aquesta àrea no és la única que afecta a la consciència moral ja que també s'està treballant amb una àrea pròxima a la ja treballada anterioment per Damasio, el còrtex frontal ventromedial.

Podeu consultar la revista Proceedings del 25 de març 2010 i la revista Neuron del 25 de març.

22 de març 2010

El text següent és un resum sobre les propostes d'A. Damasio pel que fa als fonaments de les conductes morals.

 

Els comportaments ètics segons A. Damasio

 

1.  Els comportaments ‘ètics’ no es limiten als éssers humans. Molts animals mostren comportaments que censuren determinades conductes i n’aproven d’altres, mostren conductes orgulloses o submises. En un experiment molt interessant s’ha demostrat com en un grup de simis no volien estirar una cadena que els hi proporcionava aliment sobretot els que havien experimentat que fen-t’ho produïen una descàrrega elèctrica a un altre membre del grup.[1]

 

La conseqüència d’aquests fets no és que els humans es comportin èticament de la mateixa manera que els altres animals, ja que els humans tenen llenguatge simbòlic i per tant desenvolupen arguments i narratives que situen la ètica en un altre dimensió.  Més aviat vol dir que els comportaments ètics d’uns i altres tenen un origen evolutiu comú.

 

2. Ni els animals ni menys els humans es comporten tots de la mateixa manera pel que fa a les conductes ‘ètiques’, això depèn de l’evolució concreta de cada espècie, de les diferències genètiques de cadascú, del gènere i de l’experiència personal.

 

3. El paper dels elements lligats a la regulació de la vida com els apetits i els afectes juguen un gran paper atès que les situacions que evoquen aquests estats emocionals sovint només es poden resoldre a partir de la cooperació, fins i tot aquells que s’expressen en conductes dominants i submises. A nivell de cervell, l’evolució  ha fet possible que l’expressió de molts gens es tradueixi en unes estructures cerebrals, com ara el lòbul frontal ventremedià, que fan possible les connexions entre els aspectes apetitius/afectius i la ment i les conductes ètiques racionals.

 

4. Els sentiments morals s’han desenvolupat dintre d’un grup  per protegir-se, per tant no és d’estranyar que la cooperació a dintre del grup vagi acompanyada de la ira i la violència contra els altres grups, fins i tot de la mateixa espècie, quan els recursos escassos entren en joc. Només cal recordar el desengany de la Dra. Godall al adonar-se de com un grup de ximpanzés no parava fins a exterminar un grup rival en relació al territori i els recursos. Així doncs podem pensar que es tracta d’un embrió del racisme i la guerra entre els humans.

 

 5. La gran majoria de conductes que es qualifiquen d’altruistes, són deguts a:

 

  • recompenses immediates en forma d’amor propi, reconeixement social,  afecte dels altres, prestigi i a vegades àdhuc diners.
  • salven els altruistes de la pena i la vergonya de haver actuat de manera altruista. (la idea de no salvar al nostre fill ens faria sentir molt pitjor si almenys no ens haguéssim arriscat, al mateix que la vergonya d’haver desertat seria més insuportable que la d’arriscar-se i ser reconegut.

 

La veritat de l’altruisme consisteix en que el que expliquem es correspongui amb el què sentim i volem, encara que a sota hi hagi predisposicions biològiques o culturals que ho condicionin. Comprendre els mecanismes neurobiològics que hi ha darrera alguns aspectes de la cognició i el comportament no treu res de la bellesa o el valor d’aquests comportaments.

 

A més a més sempre queda un cert marge de llibertat ja que podem rebutjar el que impulsa cap a una certa direcció i inventar coses noves o modes d’existència més justos. Sovint, però anar molt en contra d’aquestes predisposicions pot ser un senyal de bogeria. (Damasió ED)

 

6. La selecció natural ha fet possible que tots els éssers vius disposin d’uns mecanismes automàtics que els permeten sobreviure en l’entorn on viuen. Com més complex és l’entorn i més incertesa provoca aquestes estructures es van convertint en més flexibles, fins arribar a la consciència reflexiva i al llenguatge simbòlic que permet la deliberació tant pel fa a les finalitats com als mitjans per assolir-les. Les normes i les institucions humanes (normes més actors que les executen), sorgeixen precisament per promoure en aquest nivell superior la supervivència i el benestar dels humans. Potser costa de veure perquè entre les qualitats dels humans hi ha la possibilitat  de desviar a favor dels interessos individuals els artefactes culturals sorgits per resoldre problemes col·lectius, i fer creure als demés a través de la mentida i/o l’auto engany que el què passa és el què ha de passar.

Cal reconèixer també l’enorme dificultat que suposa gestionar preferències contradictòries i trobar els mitjans adequats per satisfer-les sense violar altres aspectes de la regulació de la vida.

En aquest context els sentiments morals amb fonamentació genètica són guies importants per orientar la conducta, sense menystenir que a través de la deliberació racional és puguin contradir en determinats casos, altrament s’ arrisca de caure en el darwinisme social, és a dir en confondre el què passa en el millor que pot passar ja que cal tenir en compte que els mecanismes instintius de regulació de la vida humana es varen forjar en contextos socials molt diferents a l’actual.

 





[1] R. Miller i M. Hauser.

8 de març de 2009

Al final dels comentaris d'aquesta carpeta he penjat un text 'en construcció' en el qual selecciono alguns aspectes de dos llibres d'Antonio Damasio, El error de Descartes. Crítica, BCN, 2001 y En busca de Spinoza. Crítica BCN, 2003, que parlen del paper de les emocions i els sentiments en les decisions humanes. Aquests elements m'han de servir per reelaborar el capítol Motivacions i emocions del manual en el futur.

 

29 de febrer de 2009

 

ÉS LA DOPAMINA, NO LA VOLUNTAT. (La Vanguardia 22 de febrer, p. 26) 

Un grup d'investigadors de la Unitat de Neurociència de la UAB i de la Vall d'Hebró,  han descobert la importància d'una àrea del cervell límbic (emocional) associada a la recompensa i al plaer en el transtorn hiperactiu dels infants. Es tracta de nens i nenes que no són capaços de concentrar-se en  una activitat durant un temps llarg. Es mouen només per recompenses immediates, i per això són capaços de jugar amb la cònsola però no de fer els deures escolars o prestar atenció a classe.

S'havia atribuit aquest transtorn a una qüestió més aviat cognitiva de dèficit d'atenció, però aquesta recerca mostra la importància dels aspectes motivacionals, lligats a l'activació d'una hormona anomenada dopamina. Com explica la Dra. Carmona, tot i que l'educació modula aquests processos,  el que s'ha demostrat  és que el volum d'una regió del cervell és més reduit en les persones amb aquest transtorn. Abans d'arribar als processos pròpiament cognitius s'ha d'activar el circuit a partir de disposar d'un nivell determinat de dopamina, que es pugui anar lliberant a poc a poc i produeixi satisfacció continuada. Si això no funciona és a dir si no s'activa l'energia motivacional (dopamina), per un dèficit estructural, no és possible passar al segon pas de concentrar l'atenció i permanèixer en l'activitat, i en canvi s'augmenta la impulsivitat.

Aquest descubriment canvia la manera d'afrontar aquest tipus de transtorn, ja que a més de l'aspecte d'atenció, cal tenir en compte la capacitat del subjecte de lliberar dopamina i per tant la possibilitat de reforçar-ho amb medicaments en cas de dèficit. 

 

 

22 de febrer del 2010

 

Entrevista a Josep Maria Masjuan sobre la presentació del llibre
Fonaments de la Sociologia. Les relacions entre la naturalesa i la cultura
Butlletí digital dels Amics de la UAB 
 
Laura Reguant pregunta:
 
1- Quin comportament propi dels primats mostra l’ésser humà?
Gràcies al curs que hem fet plegats amb el biòleg d’aquesta casa, Dr. Nogués, m’he adonat que els biòlegs utilitzen la teoria de l’evolució com una guia i no es queden tranquils fins que no descobreixen els mecanismes concrets que expliquen causalment un determinat fenomen; sobre el cas que em preguntes fins que no descobreixen en el cervell dels humans els processos concrets que els generen. Des de fa uns anys, per sort, hi ha tècniques no abusives per fer aquestes observacions, a més de l’estudi clàssic de les persones que han sofert algun accident en el cervell, com el cas històric d’un senyor anglès nascut al primer quart del segle XIX, anomenat Phineas P. Gange, que va sofrir un accident molt greu en el crani i encara que el va aconseguir superar,  li va alterar profundament la seva personalitat i com a conseqüència la seva conducta moral.
El que podem trobar en els primats superiors no són, per tant, comportaments humans, ja que els humans tenen un cervell més gran i una facultat clarament diferent com és el llenguatge simbòlic. El que hi troben els que ho estudien, són estructures cerebrals com el cervell límbic, que són innates i que produeixen comportaments que tenen trets comuns amb els primats superiors, com per exemple l’agressivitat i la violència grupal quan els recursos escassos entren en joc. Això no vol dir que les guerres entre els humans s’expliquin només per la biologia, ni de bon tros, sinó que els mecanismes biològics poden influir en els nostres comportaments en determinades circumstàncies socials. El mateix passa amb la cura dels fills i altres rituals socials dels primats superiors.
 
2- Existeix un coneixement inconscient que heretem?
L’expressió coneixement inconscient potser no és la més adequada a partir del què se sap actualment, tot i que ha estat utilitzada en psicologia. El que ha estat experimentat és que les decisions que prenem no sempre responen a un raonament sinó que poden ser una resposta intuïtiva a una situació, a partir d’un mecanisme seleccionat naturalment i transmès per l’herència genètica. Per posar un exemple senzill, la conducta de recollir una pilota en una partida de joc i encertar en la distància. Un corrent de l’Antropologia Biològica ha proposat com hipòtesis molt fonamentada l’existència de quatre models de relacions socials (Comunitat, Autoritat, Igualtat, i Mercat o proporcionalitat) que haurien estat seleccionats naturalment i que facilitarien les interaccions socials tot i expressar-se amb particularitats diferents en cada entorn sociocultural. O sigui, a títol d’exemple, en totes les societats conegudes hi ha relacions d’autoritat, però no es manifesten igual en una societat agrícola, que una societat post industrial, o en una institució religiosa que en una de militar, o en dues institucions religioses de dues tradicions culturals diferents.
 
3- Com influeix la biologia sobre la sociologia?
La veritat és que fins al moment actual es pot dir que no gaire. Raons històriques conegudes com el racisme nazi, han generat un cert refús d’aquesta temàtica. En aquest moment em sembla que es va obrint camí, sobretot per la pressió de les ciències experimentals com la biologia, la psicologia i les neurociències.
Potser una conducta humana que té arrels animals, com és la de marcar el territori, juga un paper en les comunitats acadèmiques, les quals acostumen a ser resistents a la penetració de propostes intel·lectuals que els hi trepitgen el terreny i els hi treuen influència. Mira per on podem trobar una hipòtesi explicativa suggerent!
 
4- Els homes i les dones raonem de manera diferent?
Això em sembla de sentit comú, però no vol dir pas que les conclusions d’ells i elles siguin contradictòries, encara que en alguns aspectes puguin ser diferents. Probablement la millor connexió entre els dos lòbuls cerebrals en el cas de les dones i per tant una interacció més forta entre el món emocional,  processat principalment pel cervell dret, i el món de la racionalitat, processat principalment pel cervell esquerra, siguin un dels elements explicatius. Cal tenir en compte que aquestes propietats no són blanques o negres sinó  graduals i que també depenen de l’experiència vital que reforça o inhibeix les disposicions primàries.
 Vet aquí que alguns sociòlegs, relativament recents, varen predicar que el coneixement científic requeria una ‘ruptura epistemològica’, la qual cosa va facilitar tancar-se davant d’una evidència del sentit comú enlloc d’esbrinar quina és la seva dimensió i quines són les seves causes. Altres han trobat la solució atribuint qualsevol diferència observada a ’un calaix de sastre’, caixa negre en llenguatge culte, anomenat socialització o educació, on hi cap tot i a més sempre dóna la raó, precisament perquè no cal preocupar-se dels mecanismes causals concrets.
 
5- Què és la intel·ligència?
Diuen alguns psicòlegs rellevants que és un concepte com l’energia en física, és a dir que no saben definir, tot i que treballen sobre la base del concepte borrós i arriben a resultats experimentals utilitzables. M’excuso, doncs, de donar una definició. En el món de les ciències socials es dona moltes voltes al concepte de racionalitat, que hi està molt connectat. Alguns corrents tendeixen a reduir la racionalitat a la recerca dels millors mitjans per assolir un objectius donats per descomptats, és a dir a la racionalitat instrumental. Alguns filòsofs i sociòlegs afirmen, en canvi, que la racionalitat també ha de servir per triar les finalitats de l’acció. John R. Searle (filòsof), per exemple, afirma, que la racionalitat instrumental no és una qualitat estrictament humana atès que una màquina pot arribar als mateixos resultats i el que està comprovat experimentalment és que els simis tenen conductes d’aquesta mena. Segons ell, el que caracteritza als humans és la capacitat de deliberar sobre les finalitats de les accions. L’estudi del cervell ha mostrat recentment la connexió rellevant que hi ha en els humans entre el cervell límbic (emocional) i els centres de decisió del còrtex., la qual cosa ha portat a considerar la importància que té l’emoció per decidir-se racionalment, i el seu torn la importància dels sentiments morals primaris en la tria dels objectius..  
 
6- Quin coneixement tenim actualment del cervell humà?
‘Més que ahir però molt menys que demà’, Encara que sigui un tòpic cal dir que el cervell humà és l’element probablement més complex de la naturalesa i per aquesta raó encara en sabem molt poc. Però, per altre part s’hi estar treballant molt i s’estan assolint resultats molt importants.  
 
7- Volem una societat igualitària, però som oligàrquics per naturalesa?
Aquesta és una gran paradoxa. No cal pressuposar que la natura sigui allò que ens sembla que hauria de ser. Aquest és el gran repte de l’espècie humana perquè vol dir que no podem donar per descomptat que el que és natural és correspon amb allò que els humans considerem que és just. Això precisament va ser la confusió que va generar entre els sociòlegs un dels clàssics de la disciplina, confonent el darwinisme amb el darwinisme social.
Això no obstant, conèixer els nostres condicionants biològics, ens dóna elements de  reflexió a l’hora de recomanar polítiques socials. Segurament ‘no es pot matar tot el que és gras’. és a dir no es poden recomanar polítiques socials que s’enfrontin totalment amb alguns aspectes de la naturalesa humana sense un gran risc de fracàs i de conseqüències negatives; en tot cas cal mesurar-les, tenir en compte el temps, el desenvolupament i el què ha passat en altres llocs etc. A parer meu, tant en cas de les classes socials com en el cas de les diferències de gènere, s’ha de fer recerca interdisciplinar i evitar els prejudicis ideològics encara que siguin de bona fe.
 
8- Quin paper juguen les emocions i intuïcions en la racionalitat
Molta. Com que ja no em queda espai i una mica ja n’he parlat, em permeto recomanar un llibre molt interessant i de fàcil lectura, ‘El error de Descartes’ d’Antonio Damasio, publicat en edició de butxaca per l’editorial Crítica de Barcelona.

 

9 de febrer del 2010

En la pestanya 'altres temes' hi he penjat un document que es diu 'Epistemologia de la sociologia', el qual resumeix i comenta les aportacions de Runciman, Boudon, Searle, Bunge en relació als tipus d'explicació en sociologia. És un esborrany. Qualsevol comentari serà ben rebut.

8 de febrer del 2010

Un film recomenable per a sociòlegs i per a professors/es de sociologia: Invictus. Dirigida per Clint Eastwood, sobre alguns aspectes de la vida de Nelson Mandela.

A través d'un fet històric relacionat amb l'esport mostra él gran paper dels aspectes  emocionals en la vida social. La relació entre les emocions i la racionalitat, i les estratègies racionals per incentivar els aspectes emocionals i motivacionals de la conducta humana per assolir un objectiu que en aquest cas és la integració de Sudafrica un cop eliminada la segregació legal.

31 de gener de 2010

És mol interessant per als sociòlegs l'article Eagly, A. H. (2009) 'His and Hers of Prosocial Behavior: An examination of the social psychology of gender' American Psychologits, 64 (8), p. 644-658.

L'autora, persona molt reconeguda en aquest camp, recull en aquest treball les aportacions de les recerques sobre el tema de les conductes prosocials i les diferències entre homes i dones. Els homes és caracteritzen per conductes socials 'agentives' relacionades amb les relacions de l'individu amb els grups, en canvi, les dones per conductes prosocials 'comunals', centrades en les relacions personals. En la seva proposta teórica que només enumera, però que sortirà explicada en un article que està en prempsa, considera que els rols de gènere estan mediats per processos hormonals, expectatives socials i disposicions individuals.

Es tracta, doncs d'una proposta integradora que promet desmuntar alguns tabús

 

24 de gener 2010

En EL PAÍS SEMANAL n. 1739 d'avui, hi ha un reportatge de Luz Sánchez Mellado titulat 'QUIERO MI SEXO' on es descriuen les vivències d'alguns joves transexuals, d'una banda molt dures i de l'altre molt interessants i al seu torn esperançadores gràcies a les teràpies noves sobre aquest tema. Una de les coses interesants és el rebuig que mostren a les conductes i juguets que corresponen a la identitat corporal del sexe no acceptat.

Els estudis fets mostren que la causa de la patologia sembla ser que les hormones que actuen en el cos no són les mateixes que les que actuen en el cervell.

24 de setembre 2009

En la pestanya 'altres temes' en el n. 4 hi trobareu una referència i un resum en pdf d'un article sobre les Motivacions i les Emocions des de la perspectavia evolucionista. Molt interessant i coherent amb el text del manual al qual fa aportacions innovadores i complementàries.

9 de Setembre  2009

Fèlix Badia 'La naturaleza de la infidelidad' Estilos de vida (suplement de La Vanguardia) del dia 5 de setembre del 2009.

L'autor ens explica que la infidelitat entre parelles humanes està molt extesa i ens aporta el testimoni de vrecerques antropològiques i biològiques que expliquen el per què sense haver de recòrrer a criteris ideològics o morals. Senzillament, ens diuen, que els humans han estat programats per ser polígams i per explotar al màxim les capacitats de reproducció. En tot cas la importància que té en les nostres societats la monogàmia es deu, segons els autors tinguts en compte en l'article, a raons estríctament socials i culturals.

A primera vista aquesta tesi sembla contrària a la que es defensa en el text a partir també de la recerca biològica. De tota manera poden ser compatibles ja que l'intercanvi de la caça aportada pels homes, amb la còpula aportada per les dones, entre els primers humans, pot ser una relació social que deixi marca genètica per selecció natural  atès que durant molt de temps es va donar la coevolució entre els gens i la cultura.

11 de juny 09

Per comprendre la diferència entre els primats superiors i els humans no n'hi ha prou en investigar sobre les diferències de l'ADN, que són petitíssimes sinó que cal tenir en compte el procés d'expressió genètica que hem denominat epigènesi al capítol 1.
D'una banda s'ha demostrat que un gen denominat ASPM que influeix molt en el desenvolupament de la grandària del cervell i justament aquest gen difereix molt entre els ximpanzès i els humans. (Exemple de modificació d'ADN)

D'altra banda, la gran diferència està en que en els éssers humans s'expressen molts més gens en el cervell que en els primats superiors, és a dir que la pressió selectiva ha fet que les diferències s'ampliessin amb el pas del temps. Això vol dir que els mateixos gens i per tant les proteines que codifiquen tenen diferents funcions segons en quines cèl·lules actuin.

 

juny 09
Timur Kuran Social mecanism in dissonance reduction a Hedström, P. and Swedberg R. Social mecanisms, An  Analitical Aproach to Social Theory, Cambridge University Press, pp.147-172.
En aquest article, l'autor distingeix entre la dissonance expressiva (conflctes entre les pròpies preferències) i la dissonància moral (valors morals impracticables en un determinat context) , analitzant diversos mecanismes que tendeisen a reduir aquesta dissonància. És un exemple interessantíssim de la relació entre els fonaments innats de la moral i la manera com els canvis culturals produeixen dissonàncies entre una expressió cultural d'aquests valors innats tradicional i les noves propostes de grups actius o senzillament per necessària adaptació els canvis socials produits. També és molt interessant quan l'autor explica que aquests canvis es poden explicar a tir passat, tot i que amb dificultats, però en canvi la predicció del canvi és difícil perquè els procesos d'interacció són autoalimentats i no responen a pautes lineals. 



2 juny 09

Matt Ridley en la pàgina 299-302 del seu llibre 'Qué nos hace humanos' del 2004, ens explica com es produeix la interacció entre els gens i l'experiència basat en una recerca publicada el 2002. En ella es van estudiar periòdicament 1037 perones incloses en la cohort. T. Moffit i A. Caspi van seleccionar 442 nois els avis dels quals eren blancs i de posició social semblant. Un 8% d'aquests nois van ser greument maltractats a la infància (3-11 anys) i un 28% segurament també ho va ser amb més o menys mesura.

A aquests autors no els hi interessava tant mirar què és debia a l'entorn i que a l'herència, cosa impossible de medir amb les metodologies corrents de ciències humanes, sinó que van preferir fer un estui genètic a partir del gen MAOA (Mono Amino Oxisasa A) Van estudiar la forma d'aquest gen i es van adonar que està acompanyat d'un gen promotor que té una cadena de repeticions més o menys llarga, la qual té conseqüències en que aquest Gen sigui més o menys actiu. Quan més actiu el gen l'individu era més inmune a l'acció dels maltractaments. En canvi quan el promotor era menys actiu era més probable la reacció agressiva de l'individu gran sobretot quan havia sofert maltractaments. Aquest estudi va demostrar que calia dues condicions per respondre violentment en l'edat adulta: A tenir un gen MAOA amb poques repericions en un dels promotors i a més ser maltractat pels pròxims. Per Ridley aquest experiment és coherent amb la idea de l'expressió dels gens a partir de l'experiència, igual com les conductes dels pares i mares al parlar una llengua concreta a les criatures fan possible que el nen posi en marxa patrons de la gramàtica universal (Chomsky), o els trets culturals d'una societat concreta desencaden el funcionaments d'un dels quatre models de interacció social.
També és coherent amb l'ús com a farmac d'un producte relacionat. El llibre de Ridley en anglès es diu 'Nature via nurture, Genes, Experience and what makes us humans.

 

 

 

 

 

 

 

 

Envieu els vostres comentaris a : Josep Maria Masjuan