En aquest capítol ens fixarem en el procés de socialització, és a dir, en el procés a través del qual els humans aprenen a ser membres de la societat internalitzant les creences, les normes i els valors d’aquesta.[1]
Els animals anteriors a l’espècie humana naixen més preparats per adaptar-se al’entorn que els humans i necessitaven menys temps per desenvolupar les habilitats necessàries per sobreviure i reproduir-se en el seu entorn. Com hem vist en el capítol anterior, els ximpanzés també transmeten alguns elements culturals que són diferents en diferents manades que viuen aïllades les unes de les altres, però en cap cas això és comparable a la quantitat de pautes culturals diferents que trobem en les diferents societats actuals i en les que podem conèixer al llarg de la història. La gran varietat humana és el producte de l’evolució cultural acumulativa, tal com hem indicat en el capítol anterior.
Tot i la gran varietat de trets culturals de les societats humanes, els antropòlegs s’han adonat que sota aquesta gran diversitat cultural hi ha unes constants que anomenen universals culturals, que tenen totes les societats encara que revesteixin formes diferents.
La psicologia evolucionària actual ha aportat intel·ligibilitat a aquest fenomen a partir de la recerca comparativa entre diferents societats més o menys desenvolupades tècnicament.
Les aportacions d’aquests autors condicionen profundament la manera d’entendre el procés de socialització, ja que parteixen de la idea que la ment dels humans en néixer no és una taula rasa, sinó que cada persona ja porta un equipament constitucional que orienta les seves possibilitats d’adquisició cultural. Aquestes predisposicions no es limiten a unes capacitats cognitives i afectives totalment flexibles, sinó que determinen parcialment el ventall de conductes possibles.
Aquestes predisposicions estan sotmeses a les lleis de la selecció natural i, per tant, encara que són comunes a la totalitat de l’espècie, poden tenir una gradació diferent entre els diferents subjectes, de la mateixa manera que hi ha persones més altes que altres.
Els apartats més importants del capítol són:
El procés de socialització
La família com a agent de socialització primària
El grup d’iguals com a agent socialitzador
La socialització secundària a l’escola
Resum
[1] Fonts del capítol: Auger, (2002), Coleman (1990), Elster (2001), Fiske (2000,2005) Humphrey (1995), Mosterin (1994 ) Pinker, (2002) Haris (2003) Tobeña (2003)