6. Diferències i desigualtats entre homes i dones

En el capítol anterior s’ha tractat el procés de socialització en relació amb els aspectes que corresponen al conjunt dels humans; en canvi, en aquest capítol es tractaran les diferències entre dos conjunts de persones biològicament diferents, és a dir, els homes i les dones. Es tractaran fonamentalment les diferències que puguin tenir conseqüències en el comportament dels uns i de les altres i en la relació d’aquestes diferències amb les desigualtats de drets i deures  entre homes i dones .[1]

Totes les societats presenten diferències entre els comportaments dels homes i de les dones. 

Davant de la generalització empírica anterior, l’explicació sociològica més corrent és que els homes i les dones han nascut amb les mateixes potencialitats, però les antigues i persistents formes de patriarcat han impedit l’accés de les dones al poder. Les dones han estat socialitzades per ser passives i subordinades, mentre que els homes han estat socialitzats per ser agressius i dominants. Per tant, els rols sexuals i el gènere són efectes de la discriminació i han de ser explicats en termes de causes socials i culturals.

El patriarcat és una estructura familiar en la qual la dona està sotmesa a l’autoritat del marit com a cap de família. Comporta, en general, una regla de divisió sexual del treball segons la qual l’home es dedica a la provisió dels recursos i la dona, a la cura del conjunt de la família.

Contràriament, els psicòlegs evolucionistes afirmen que la socialització diferencial i la discriminació social afecten l’expressió i la persistència de les diferències sexuals, però cal buscar en  l’origen d’aquestes les causes més profundes dels fenòmens esmentats.  Moltes diferències sexuals estan arrelades a aspectes evolutius de la natura humana i, per tant, cal explicar de manera més precisa el naixement del patriarcat.

R. Nogués[2] afirma en el seu llibre a propòsit de la consciència sexuada: «Efectivamente, todo el organismo es sexuado (en el nivel morfológico, neuronal, visceral, neurológico [...] Si la conciencia es una representación del organismo (destacadamente a través de las dimensiones viscerales y emocionales) y no una proyección en pantalla de una racionalidad etérea, solamente existe conciencia sexuada. Hablar de una mente/conciencia asexuada significaría atribuirla a un módulo mental no conectado con el cerebro ni con el cuerpo, lo que en la práctica sería un retorno al cartesianismo, o a una suerte de raro espiritualismo etéreo. No se trata de cuantificar el carácter sexuado y menos de sugerir que tal condición pueda dar lugar a cualquier tipo de prelación entre sexos. Simplemente se trata de recordar que el pensar, como se dice a veces, es también “pensar con las tripas”, y tanto el cerebro como las tripas son sexuados. La durísima experiencia de desprecio del sexo femenino explica el reflejo de defensa que tales afirmaciones puedan suscitar, pero un ejercicio elemental de neutralidad metodológica debería permitir reconocer que, con toda probabilidad, la conciencia solo se da matizada por la diferenciación sexual.»

Els apartats més importants d’aquest capítol són:           

Els condicionants de l’evolució natural                      

Diferències anatòmiques, fisiològiques i de personalitat                         

Les categories socials de nois i noies                         

Les diferències en els papers socials                          

Resum                                                          

 

[1]. Fonts del capítol: Brizendine (2006), Buss (2004), Colom i Jayme (2004), Eysenk (1987), Garcia Leal (2005), Lopreato i Cripten (1999), Mosterín 2006), Nogués (2003), Pinker (2002), Harris (2003), Ritley (2004) i Tobeña (2001).

[2]. R. Nogués (2003), p. 172.