Capítol I Els fonaments: l’evolució de l’espècie humana

 
 INTRODUCCIÓ
L’objectiu d’aquest primer capítol és fer un resum del plantejament general de la teoria de l’evolució de Charles Darwin i d’alguns complements bàsics i derivacions, ja que està en la base de l’aproximació evolucionista a les ciències socials que es proposa en el conjunt del text.
Alguns clàssics de les ciències socials han fet servir elements de Darwin com ara Marx, des de la perspectiva del conflicte i Spencer des d’una perspectiva més funcionalista, que ja han estat molt tractats des de la sociologia i altres ciències socials. Aquest llibre vol recollir una tradició més moderna que recull idees del passat, però hi dóna una nova orientació, més fidel a l’original, i poc coneguda en el nostre entorn cultural.
 Així doncs, el primer apartat és una descripció filogenètica de la història de l’espècie humana que dóna els mínims elements per poder situar-se en fets establerts per entendre quina resposta teòrica dóna Darwina aquesta descripció història 
El segon apartat, conté un breu resum de la teoria de Darwin, on s’explicita el mecanisme que descriu els canvis en el temps dels organismes per selecció natural dels individus més adaptats biològicament a l’entorn.
El tercer apartat, pretén donar els elements bàsics de genètica per entendre com es produeix l’ontogènia d’un ésser humà, és a dir, com un organisme es desenvolupa, des del codi genètic fins a un organisme humà capaç de sobreviure i reproduir-se. En aquest apartat s’expliquen breument les descobertes recents de la biologia del desenvolupament, les quals recomponen la pota que li faltava a la teoria de la nova síntesi fis ara vigent.
A parer meu aquest canvi de paradigma, que es va consolidant després de moltes aportacions i esforços en els darrers anys, hauria d’afectar a les relacions entre la naturalesa i la cultura tal com s’han entès tradicionalment en el corrent principal de les ciències socials.

 
[

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
    

[1]

Arxius Pdf del capítol: 
Envieu els vostres comentaris a : Josep Maria Masjuan