Capítol II L'herència cultural i els seus mecanismes

I INTRODUCCIÓ

El capítol segon se centra en les tesis de la “teoria de l’herència dual” (THD) a partir de les obres de Boyd, Richerson i Henrich.

Des del meu punt de vista aquest corrent ofereix un marc teòric molt útil per les persones interessades en les ciències socials  perquè es fonamenten en el model evolucionista de Darwin per analitzar els humans, però reconeixent la necessitat de considerar l’autonomia condicionada del sistema cultural per poder desenvolupar una teoria adequada dels humans que viuen en societats. Per assolir aquest objectiu, gràcies a la seva formació biològica en genètica de poblacions, parteixen d’una metodologia rigorosa de caràcter matemàtic per deduir les seves hipòtesis que han de ser comprovades a partir de l’experimentació o la recerca de camp. Segurament la utilització d’un utillatge matemàtic relativament complicat en les ciències socials, poc donades fins ara als models matemàtics més enllà de l’estadística descriptiva, ha estat un dels elements que ha dificultat la influència d’aquests autors.  Dintre del camp de la sociologia, Bowles i Gintis, que provenen de l’economia, però foren uns dels inspiradors de la sociologia de l’educació a casa nostra durant els anys setanta i vuitanta del segle passat, s’han aproximat a aquesta escola, han col·laborat amb ella i han fet interessants aportacions, sobretot a partir de la incorporació de la teoria de jocs. Val a dir que en el moment actual Henrich està molt dedicat a traslladar les hipòtesis teòriques generades al terreny de l’experimentació i la recerca de camp. En aquest sentit, s’està produint un procés que pot facilitar que els científics socials  incorporin elements teòrics fins avui més aviat oblidats.

Així doncs, aquest capítol se centra en el procés d’innovació i transmissió cultural, deixant pel capítol següent l’aplicació del concepte de selecció natural a les variants culturals.  La distinció entre cultura i societat és purament analítica atès que són els individus que viuen en les famílies, comunitats o societats els que interactuen amb l’entorn i els altres humans gràcies a com són biològicament i a la cultura que han aprés. Es tracta d’una distinció útil per poder fixar-se. d’una banda, en els processos de transmissió d’informació entre humans i de l’altra en com es relacionen uns amb els altres manejant aquesta informació i els productes que se’n deriven com les eines, els edificis, els rituals religiosos, etc.

El capítol desenvolupa, en el primer apartat, una breu descripció històrica dels esdeveniments rellevants de l’evolució cultural humana amb la mateixa intenció del capítol anterior al descriure l’evolució biològica, de visualitzar uns fets sobre els que es pretén teoritzar després.

En el segon apartat, anomenat “Tesis i conceptes generals de la THD (teoria de l’herència dual)”, és plantegen els conceptes bàsics i les metodologies de recerca que van proposar els acadèmics iniciadors d’aquest corrent A continuació es descriuen  les diferències entre l’herència genètica i la cultural tenint en compte la literatura científica de tota l’escola.

Per últim és planteja com funciona la interacció entre l’una i l’altra, el que s’anomena la coevolució entre els gens i la cultura a partir del concepte utilitzat per E.O. Wilson, el pare de la sociobiologia, atès que va ser dels primers en utilitzar explícitament aquest concepte, desenvolupant el seu significat.

Cal recordar el que s’ha explicat en capítol anterior, sobre la biologia del desenvolupament i l’epigenètica, en tant que han avançat molt en la recerca sobre les relacions entre la biologia i l’entorn en el comportament humà, fins el punt d’introduir alguns elements lligats a la flexibilitat fenotípica, a vegades heretable, si més no a curt termini, els quals fins ara han estat menystinguts pel corrent principal de la biologia i no cal dir per les ciències socials. Quan aquests coneixements estiguin més afermats científicament caldrà actualitzar el plantejament de la THD explícitament.

En tercer apartat, titulat “Les forces que generen l’herència de les variants culturals”  es tracta d’un dels aspectes centrals de la THD,  ja que s’analitzen els mecanismes de transmissió cultural en els diferents estadis del cicle vital dels humans mostrant la diferència entre les variants culturals rebudes directament de la socialització primària dels pares o tutors, dels aprenentatges rebuts d’altres persones d’altres generacions o de la mateixa que anomenem socialització secundària. En tots els casos els individus socialitzats poden ser més o menys receptius a les idees rebudes, i per això, en aquest corrent, es considera que és la decisió dels individus, condicionada per les seves característiques personals és molt important.  Els fundadors d’aquest corrent, Carvalli Sforza i Feldman, van anomenar aquest procés de transmissió “selecció cultural”, per relacionar-lo amb el terme selecció natural darwinià, atès que els individus seleccionen variants culturals i les difonen. Boyd i Richerson prefereixen parlar de diferents processos de transmissió cultural entre els quals diferencien els simètrics o no esbiaixats, quan la transmissió es produeix entre els pares i els fills i els que resulten de processos de transmissió entre altres adults o iguals i el receptor, els quals els anomenen  transmissions asimètriques o esbiaixades. Boyd i Richerson  reserven el terme “selecció natural de les variants culturals” per utilitzar-lo d’una manera més pròxima a la selecció natural darwinista, és a dir com un mecanisme poblacional que actua sobre les conseqüències de l’herència rebuda segons si és més o menys adaptativa en aquell entorn, donant com a resultat  la persistència d’unes variants culturals i l’eliminació d’unes altres. Quan usen aquest concepte diferencien entre adaptació biològica i adaptació cultural, ja que consideren que algunes variants culturals poden subsistir i difondre’s més que altres tot i ser mal adaptatives genèticament.

Al llarg del capítol s’anirà aclarint el contingut dels conceptes utilitzats i els significats diferents que a vegades tenen tant dintre la mateixa escola com amb el corrent de la “Psicologia Evolucionària” fundat per L. Cosmides y J. Tooby

 

 



 

 
Arxius Pdf del capítol: 
Envieu els vostres comentaris a : Josep Maria Masjuan