Capítol VI. Les causes pròximes del comportament

INTRODUCCIÓ

En els capítols anteriors hem posat l’èmfasi en els processos biològics i culturals que són a la base del comportament humà en tant que els humans actuals són el resultat d’un procés evolutiu al llarg de molts anys.  Per tant tots els temes s’han enfocat principalment per comprendre las causes últimes que han actuat al llarg del temps en el disseny dels humans de l’actual generació. Val a dir que per respectar la coherència dels principals autors sobre els quals hem muntat la lògica del text, en algun moment hem hagut de parlar de causes pròximes en tant que hem tractat dels mecanismes psicològics que han anat emergint al llarg del temps, i que ens  permeten actuar com humans, és a dir mecanismes biològics i culturals. En el capítols III hem fet especial referència al context social, atès que el paradigma evolucionari es recolza sempre en la interacció entre l’organisme i el seu entorn. A part de l’entorn físic, entre els animals abans dels mamífers, llevat dels insectes socials, es pot parlar de poblacions d’una espècie en relació amb altres espècies, en canvi, a partir dels mamífers, s’ha de parlar també de grups familiars, i en cas dels humans cal afegir-hi les societats formades per persones que no tenen relació de parentiu directe entre elles.

Les societats tenen un aspecte d’entorn de cara els humans, però es tracta d’un entorn molt especial ja que comparteixen variants culturals entre ells, les quals interaccionen amb els gens a través del cervell i generen el comportament.

En aquest capítol, tenint en compte tot aquest bagatge, ens centrem en els humans d’una determinada societat, per tal de comprendre com s’articula el comportament que executen.

Atès que aquest llibre està orientat a estudiants de ciències socials i en certa manera als seus professors,  molts dels quals es dediquen a analitzar les societats actuals, és fonamental tenir present tot el que s’ha dit per veure com influeix com a causa pròxima en els comportaments dels humans en el seu context social on viuen, per tal que pugui ser utilitzat tant en la docència, com en la recerca o  en l’acció social com a professionals.

En aquest capítol hem inclòs alguns autors del camp de les ciències socials que han abordat aquests temes tenint en compte l’orientació d’aquest text. És a dir que no és una tria exhaustiva, sinó selectiva d’aquells autors que ens han ajudat a fer un text senzill però, a parer meu, útil perquè pugui orientar directament la recerca en el terreny de les ciències socials, sobretot en la sociologia, amb ganes justament de superar el paradigma dominant de la majoria de sociòlegs que no tenen en compte els elements biològics i psicològics del comportament humà.

El capítol, com els altres, està organitzat en  apartats; el primer resumeix el funcionament els dels elements fisiològics bàsics del cervell, com ara les els gens, les neurones, els neurotransmissors i les hormones que es relacionen directament amb el comportament humà.

El segon apartat descriu l’estructura de l’encèfal humà amb una descripció bàsica de les seves parts estructurals, intentant subratllar els elements imprescindibles per comprendre com funcionen els humans quan actuen i com sorgeixen els seus comportaments. No cal dir que aquest text és una simplificació, deguda a la limitació dels meus coneixements sobre el tema, però també pel fet de ser un tema molt complex en el qual s’hi treballa des de diferents aproximacions.
 
En el tercer apartat s’amplien lleugerament aquells elements psicològics que estan més connectats amb l’exercici de la sociologia com ara l’aprenentatge, el llenguatge, la ment, la consciència, la llibertat i la relació entre les emocions i la raó a partir de les aportacions de diferents autors com Bunge, Damasió, i Fuster i Massey. Per últim, en aquest tercer apartat hem fet una tria molt concreta a l’hora d’enfocar l’acció intencional humana, centrada en les propostes de dos  economistes/sociòlegs, coneguts a casa nostra, S. Bowles i H. Gintis, perquè ens ha semblat la proposta més interessant i pràctica per la sociologia, de les que coneixem. També s’ha contrastat i matisat  amb aportacions de Gigerenzer i de Kahherman i Twesky.  Aquesta proposta l’hem integrada amb un petit resum de M. Bunge en el qual, tot fent la crítica al model economicista de l’acció racional egoista, inclou els aspectes necessaris de l’estructura social, d’una manera tant clara que es poden fer servir i ampliar amb certa facilitat.