L’objectiu d’aquest primer capítol és donar una visió general de la relació entre la biologia i la cultura, fixant-nos principalment en els aspectes propers a la sociologia. S’intenten recollir les aportacions de la biologia i la psicologia evolutiva, per tal de veure fins a quin punt ens poden ajudar a comprendre millor les relacions socials i, en general, la problemàtica de la sociologia com a disciplina científica.[1]
Un element fonamental d’aquesta perspectiva és partir del postulat que tota la història de l’univers és un fenomen evolutiu que es desenvolupa a través de mecanismes que poden ser coneguts. Així, doncs, per aproximar-nos a un determinat objecte d’aquesta realitat és molt productiu, intel·lectualment, superar inicialment l’especialització i emmarcar aquest objecte en un conjunt més ampli. D’una manera senzilla, això vol dir que per dedicar-se seriosament a la sociologia cal tenir uns elements bàsics de les ciències naturals, sobretot de la biologia, i una mica més de nivell de les ciències humanes, com ara la psicologia i l’antropologia. No es tracta de voler saber de tot, sinó d’haver reflexionat d’una manera fonamentada sobre els mecanismes evolutius de pas d’un nivell a l’altre.
A primera vista pot semblar a qualsevol estudiant que estem parlant d’obvietats i que tot plegat ja s’ha fet al batxillerat o, si no, ja està considerat en els plans d’estudi. Això és veritat, però no del tot. Sovint, quan s’entra en un camp especialitzat, hi ha tantes coses per aprendre i el professorat és tan especialitzat que no queden ni temps ni ganes per fer una aproximació d’aquestes característiques. Provar-ho és un repte, «no fos cas que els arbres no ens deixessin veure el bosc».
En aquest capítol es tracten els següents apartats:
Naturalesa i cultura
El paradigma de l’evolució
L’evolució biològica
El mode de vida dels primats superiors
L’evolució dels humans
La cultura humana
Herència biològica i aprenentatge
Evolució biològica i cultural
Resum
[1]. Fonts del capítol: Bladcock (2000), Elster (2001), Lopreato i Crippen (1999), (Mosterín (1994, 2006), Nogués (2003, 2007), Mundó i Raventós (2000), Ritley (2004), Soros (2008), Terrades (2005), Wagensberg (2003, 2005, 2006) i Wilson (1999).