INTRODUCCIÓ
Fins ara hem parlat en aquest text sobre les característiques de l’evolució de l’espècie humana des del punt de vista biològic i cultural, intentant analitzar les interaccions entre les dues forces evolutives expressades amb el concepte de la coevolució entre els gens i les variants culturals. En aquest últim capítol tractarem d’introduir algunes aportacions que ens han semblat rellevants sobre les diferències entre els mateixos humans, partint de la conclusió principal de la temàtica anterior sobre la unitat fonamental de l’espècie humana. Prescindim de les diferències superficials com ara el color de la pell així com de les diferències culturals en les maneres de fer i els estils de vida de les diferents societats humanes.
Així doncs en aquest capítol tractarem d’aquelles diferències de les quals no hem parlat fins ara d’una manera explícita;. en primer lloc, de les diferències entre els homes i les dones i en segon lloc de les diferències entre les habilitats professionals de les persones, des de la perspectiva general del text, és a dir, per analitzar què hi pot haver de genètic i què de cultural en les diferències entre aquests col·lectius.
El primer que cal aclarir de bon començament és que les polèmiques que sovint han generat aquests temes parteixin d’un prejudici que consisteix en considerar que la naturalesa i la cultura van cada una pel seu compte, de tal manera que tant es pot arribar al determinisme genètic coma al cultural. Els biòlegs sovint reforcen el primer i els sociòlegs el segon. Per fugir d’aquest atzucac cal partir de la idea que una cosa és analitzar les diferències entre les persones i l’altra entendre les causes d’aquestes diferències. Les causes en aquests cas responen a la interacció entre les dues forces, fins al punt que és difícil aclarir quina quantitat es pot atribuir a l’herència i quina quantitat és pot atribuir a la cultura, perquè es tracta d’un vector resultat d’una interacció. Per posar un exemple quan es parla de que als nens els hi agrada jugar amb cotxes i a les nenes amb nines, cosa que és fàcil de veure experimentalment, la pregunta que no ens podem fer mai és quina part d’aquest fenomen és degut a l’herència genètica i quina a la cultura. En canvi si comparem dos col·lectius de nens i de nenes entre dues escoles diferents dintre d’un mateix barri, podem veure quins comportaments entre els nens i les nenes són diferents i quins són iguals entre les dues escoles. És a dir en quina de les dues escoles, els nens i les nenes mostren més especificitat segons el gènere i quins són més indiferents. En aquest cas les diferències entre les variàncies es poden interpretar que probablement es deuen a les maneres de fer d’una escola i l’altra, atès que se suposa que els nens i nenes tenen comportaments semblants abans d’entrar a cada una de les escoles en aquell context determinat.
En aquest capítol ens fixem tant en les causes històries de l’espècie on s’han generat les diferències entre els homes i les dones i també en les causes pròximes que es poden acotar en la interacció entre les funcions del cervell plàstic, l’experiència passada de cada individu i la definició de la situació en la qual desenvolupa el seu comportament.
En el primer gran apartat es tracten les diferències entre les dones i els homes i en el segon les diferències en l’activitat professional.
Arxius PDFs